Trieu bé el sexe!

A veure, no cal ser un Pompeu Fabra ni saber-se la Gramàtica del Català Contemporani de memòria, però estaria bé que  no canviéssim  el sexe a les paraules. Bé, gramaticalment parlant seria més correcte parlar de gèneres tot i que no som tan primmirats. Anem al gra. Alguns substantius en català són femenins mentre que en castellà són masculins i això ens fa anar una mica de corcoll. Un mar de dubtes i titubejos ens vénen al cap, o més ben dit,  a la punta de la llengua quan ens volem referir a postres, afores, anàlisi, deute, senyal…i la llista continua.

Quantes vegades heu sentit frases com aquestes? les comptes bancàries estan en números vermells”, “les senyals de trànsit distreuen”, “la pendent d’aquesta carretera és molt pronunciada” o “les afores de la ciutat són perilloses”

Doncs els mots comptes, senyals, pendent, afores són masculins com també ho són el deute, els llegums, el costum, el dubte, el corrent o l’avantatge.

I què me’n dieu de “m’haig de fer un anàlisi“, “els postres de la casa”, “el síndrome d’Estocolm”, “un icona juvenil” o un olor agradable”

Aquestes paraules i els mots esplandor, blancor, allau, síncope, aroma, dent, calor són de gènere femení.

Un cop dit això: Trieu bé el sexe!man-and-woman-silhouette

Anuncis

La pilota d’or dels tertulians

La premsa i les tertúlies esportives aquests dies treuen fum, bé més aviat treuen estadístiques i anàlisis de sota de les pedres per reafirmar la tesi sobre quin jugador serà l’escollit per rebre la pilota d’or aquest vespre. S’escriuen pàgines i més pàgines, s’omplen minuts i hores divagant si el guardonat serà Messi, Ronaldo o Ribéry. Tothom hi diu la seva, amb més o menys criteri. La qüestió és farcir una graella radiofònica i televisiva perquè els esports generen audiència.

Fóra bo, però,  que els tertulians, editors de premsa esportiva, analistes i d’altres especialistes del ram futbolístic fessin una ullada al Diccionari de futbol elaborat pel Termcat el qual està disponible gratuïtament a la xarxa. Ja seria hora de parlar de davanters (dalanters), de penalts (penaltis), d’escalfament (calentament), d’entrenament (entreno), de pal (poste), de banderó (banderí), de driblatge o retallada (regat), etc.

I si us plau, prou de repetir que un equip s’ha crescut ni que un jugador s’ha provat durant l’escalfament  (“Hidalgo que s’ha provat per unes petites molèsties començarà a la banqueta En català ningú es creix, si de cas, s’enforteix, i ningú es prova l’estat físic, se l’examina. Aquests calcs del castellà estan destrossant les formes genuïnes de la llengua!

El futbol mou passions i si les mou en català tots guanyem més que una pilota d’or, oi?pilota d'or

Els traductors automàtics fan mal

Quan no coneixem una paraula l’anem a buscar al diccionari però què passa quan no coneixem la llengua? Hauríem de recórrer a traductors però clar, vivim al món de la immediatesa i això d’esperar-se uns dies per tenir a les mans la traducció d’un text no hi estem acostumats. Llavors, anem al mestre Google i busquem traductors a la xarxa, si són gratuïts molt millor. Pagar per una feina? On s’és vist!

Suposo que la consellera d’Educació del govern balear, Joana Maria Camps, va pensar el mateix, però ai las, els traductors no hi entenen d’informes i què han de saber ells sobre el Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants (més conegut com a PISA). Ells fan la feina que els encarreguen, traduir del castellà al català, i prou. Així doncs, quan veuen la paraula PISA la substitueixen per TREPITJA, ben eficients.
I la senyora consellera, defensora del trilingüisme, a la seu del Parlament balear explica, bé, més aviat llegeix, els resultats educatius de l’informe TREPITJA.

De què us sorpreneu? Pisar no és trepitjar en català? Doncs això, que amb aquesta colla de polítics l’educació està ben trepitjada.

Ja ho diuen: “traduttore traditore”