El primer Sant Jordi

El dia de Sant Jordi, és un dia d’aquells laborables-festius, tan macos perquè tothom treballa però sembla que estigui de festa ja que la gent passeja tranquil·lament pels carrers, s’encanta a les parades de llibres i va amb un somriure als llavis.

A mi és un dia que fa posar-me la pell de gallina, el trobo màgic perquè sento que l’aire que respiro és especial, deu ser l’olor de roses que m’embriaga i idealitzo el meu voltant. Bé, sigui com sigui, vull transmetre aquest sentiment a totes aquelles persones que viuen per primera vegada aquesta diada.

No sé si sempre ho aconsegueixo però la il·lusió no la perdo! Per exemple, als meus alumnes del nivell bàsic els he fet escoltar una cançó del grup SAU perquè l’he trobada ben indicada pel dia de Sant Jordi

Vosaltres sabeu identificar les referències literàries que hi apareixen?

http://grooveshark.com/#/s/+Amb+un+llibre+mai+estar+s+sol/4wIkQy?src=6

AMB UN LLIBRE MAI ESTARÀS SOL

Passejant per les paraules amb els ulls oberts,
pots ser príncep d´Equitània o encantador de serps.
Volar en un cavall alat, desenterrar un tresor,
o si vols pots fer en vuitanta dies tota la volta al món.

Capità en un mar de plata, gran espadatxí,
ser Romeu o un vell pirata, Quixot o bé Tintín.
Devorant molt lentament tot el que hi ha escrit,
passaràs en un parell de dies més de mil i una nits.

Si vols pots navegar en un món de paper,
si vols pots viatjar i no sortir al carrer.
Veure en Tisner i escoltar en Miquel Martí i Pol,
anar de copes amb en Monzó. Mai estaràs sol.

T’he buscat en un poema i no t´he trobat,
m’han dit que estaves en una novel·la allà enmig del mar.
Que Bovarie t´ha enamorat, que lluites amb els tzars,
que ja ets príncep a Dinamarca i poeta a Bergerac.

Si vols pots navegar en un món de paper,
si vols pots viatjar i no sortir al carrer.
Retrobar la Rodoreda i la Montserrat Roig
al costat de la Carme Riera, mai estaràs sol.

Bon Sant Jordi!

rosa i llibre

Quins són els sentiments que tenim una tarda de diumenge?

Ara que la setmana s’està acabant se’ns impregnen un seguit de sensacions: neguit, apatia, desencís, mandra de tornar a la rutina laboral, nostàlgia de no tenir més temps d’oci… I així, amb aquesta barreja emocional no acabem de gaudir del darrer dia festiu. Potser, al capdavall, tots sentim el mateix que expressa Gabriel Ferrater en aquest poema.

DIUMENGE

Els ocells de la llum se’n van a jóc
i ens deixen a les branques un subtil
tremolor de petites veritats.
Cal perdre l’ànima d’arbust. Un altre
sentiment transitori s’ha gastat.
Ens aixequem, i amb por de no saber
retrobar a temps qui som i què volem,
anem tornant ben poc a poc. La tarda,
la brasa imatge nostra, nerviosa
però abnegada mare de la cendra,
s’apaga, i es respira la pudor
del tabac refredat. Hem estat sols,
però ara ens estrenyem als colls d’embut
(colzes amb colzes, passos que es fan nosa)
per vessar dins el poble l’imprecís
record d’uns camps trencats, al·luvials
deixes de camions, d’uns camins curts
com un alè cansat, i uns arbres vius
que ja se n’ha fet llenya. Ens confonem
amb els que s’han quedat, i que ara surten
dels balls i de les coves de penombra
gelatinosa, i tots trepitgem besos
que la tarda ha endurit, i ara es parteixen
en dues valves, com un musclo, i cauen.
Un nen que se li ha rebentat el globus
llança un plor viperí. Tots ens mirem
i riem satisfets. Cap de nosaltres
no és gaire amunt en l’escala dels éssers.

Gabriel Ferrater (Da nuces pueris, 1960)

L’escola és el nostre lleure?

Avui és un dia ple d’emocions per a molts nens ja que comencen un nou curs ple de projectes tot i que aquest matí només tenien ganes de retrobar-se amb els companys i els mestres que els acompanyaran en el seu aprenentatge aliens als temaris dictats pel Departament d’Ensenyament. No vull parlar ni de la LEC ni de la Llei Wert perquè no cal que ens posem de mal humor, sinó que voldria destacar una curiositat de la llengua: sabeu d’on ve la paraula ‘escola‘?

Aquest mot el tenim documentat des del segle XIV, ens arriba a través del llatí schola, amb el significat ‘escola’ o ‘lliçó’ i al seu torn aquesta paraula venia del grec skole amb un concepte que no sé del cert si tots els docents i alumnes hi estaran gaire d’acord: ‘lleure’. És a dir el temps lliure que hom disposa per fer alguna cosa no relacionada amb la feina o les ocupacions normals.

Mestres, vosaltres teniu la sensació de gaudir del temps lliure mentre sou a l’escola?

Bon inici de curs a tothom!

interior aula

 

 

Sant Tornem-hi!

D’aquí quatre dies comença el curs escolar i des d’Un calaix de lletres et volem acompanyar en l’aprenentatge i el reforç de les matèries de llengua i literatura, tan catalana com castellana.

També oferim classes d’iniciació i de perfeccionament de la llengua catalana per a joves i adults.

CLASSES DE LLENGUA CATALANA

Iniciació a la llengua escrita i/o oral

Perfeccionament de la llengua catalana a nivell escrit o oral

Preparació per als exàmens oficials de nivell B, nivell C i nivell D de Política Lingüística

Les classes s’adeqüen a les necessitats personals o professionals de l’alumne

 

https://uncalaixdelletres.wordpress.com/contacte/

Arri, arri, tatanet!

L’altre dia tot conversant una mare ens va comentar que havia escrit un conte per a la revista infantil El Tatano i de cop i volta em va venir a la memòria la pila de números de Cavall Fort que tinc guardada a casa. Recordo la il·lusió que em feia obrir la bústia i trobar-m’hi l’exemplar del mes ja que era de les poques cartes que portaven el meu nom. El ritual era el mateix, treia l’embolcall de plàstic que resguardava la revista, mirava la portada d’El Tatano, com que és una revista per a infants a partir de 4 anys no li feia gaire cas, obria la primera pàgina de Cavall Fort i “llegia” la tira d’Ot el bruixot, acte seguit  corria a llegir El diari d’Estefi, després el Sergi Grapes i cap a la contraportada amb en Jep i Fidel. Un cop enllestit tot plegat, tornava a l’inici de la revista i m’entretenia amb la resta d’històries il·lustrades.

Les revistes infantils són un instrument per captivar als primers lectors i a casa nostra podem estar orgullosos de la seva qualitat. Per als més petits tenim Piu-Piu per a nens de 0 a 3 anys, Cucafera a partir de 4 anys i El Tatano, el germà petit de Cavall Fort, surt mensualment i també està pensada per a nens a partir dels 4 anys.

PiuPiu_Tardor          revista_cucafera          99_portada_tatano        

Als quioscs podem trobar altres revistes enfocades als lectors una mica més grans com Súpers! d’entre 6 i 12 anys, Tiro liro per a nens de 7 a 9 anys, Reporter DOC de 9 a 12 anys i El cavall Fort, una revista quinzenal per a nens a partir de 9 anys.

supers02    revista_tiroliro_aux      revista_reporter_doc     cavall fort

En els propers dies farem un repàs més extens de cada una d’elles!

 

Trieu bé el sexe!

A veure, no cal ser un Pompeu Fabra ni saber-se la Gramàtica del Català Contemporani de memòria, però estaria bé que  no canviéssim  el sexe a les paraules. Bé, gramaticalment parlant seria més correcte parlar de gèneres tot i que no som tan primmirats. Anem al gra. Alguns substantius en català són femenins mentre que en castellà són masculins i això ens fa anar una mica de corcoll. Un mar de dubtes i titubejos ens vénen al cap, o més ben dit,  a la punta de la llengua quan ens volem referir a postres, afores, anàlisi, deute, senyal…i la llista continua.

Quantes vegades heu sentit frases com aquestes? les comptes bancàries estan en números vermells”, “les senyals de trànsit distreuen”, “la pendent d’aquesta carretera és molt pronunciada” o “les afores de la ciutat són perilloses”

Doncs els mots comptes, senyals, pendent, afores són masculins com també ho són el deute, els llegums, el costum, el dubte, el corrent o l’avantatge.

I què me’n dieu de “m’haig de fer un anàlisi“, “els postres de la casa”, “el síndrome d’Estocolm”, “un icona juvenil” o un olor agradable”

Aquestes paraules i els mots esplandor, blancor, allau, síncope, aroma, dent, calor són de gènere femení.

Un cop dit això: Trieu bé el sexe!man-and-woman-silhouette

La pilota d’or dels tertulians

La premsa i les tertúlies esportives aquests dies treuen fum, bé més aviat treuen estadístiques i anàlisis de sota de les pedres per reafirmar la tesi sobre quin jugador serà l’escollit per rebre la pilota d’or aquest vespre. S’escriuen pàgines i més pàgines, s’omplen minuts i hores divagant si el guardonat serà Messi, Ronaldo o Ribéry. Tothom hi diu la seva, amb més o menys criteri. La qüestió és farcir una graella radiofònica i televisiva perquè els esports generen audiència.

Fóra bo, però,  que els tertulians, editors de premsa esportiva, analistes i d’altres especialistes del ram futbolístic fessin una ullada al Diccionari de futbol elaborat pel Termcat el qual està disponible gratuïtament a la xarxa. Ja seria hora de parlar de davanters (dalanters), de penalts (penaltis), d’escalfament (calentament), d’entrenament (entreno), de pal (poste), de banderó (banderí), de driblatge o retallada (regat), etc.

I si us plau, prou de repetir que un equip s’ha crescut ni que un jugador s’ha provat durant l’escalfament  (“Hidalgo que s’ha provat per unes petites molèsties començarà a la banqueta En català ningú es creix, si de cas, s’enforteix, i ningú es prova l’estat físic, se l’examina. Aquests calcs del castellà estan destrossant les formes genuïnes de la llengua!

El futbol mou passions i si les mou en català tots guanyem més que una pilota d’or, oi?pilota d'or

I tu, jugues en català?

Aquests dies els més petits de la casa van enfeinats escrivint la carta als Reis Mags i si tenim en compte l’allau d’anuncis de joguines que engoleixen és normal que no sàpiguen què destriar. Tot i que la feina no és només dels nens sinó dels pares que supervisen que la carta no sembli la llista d’anar al mercat. Però quants d’aquests anuncis són de joguines etiquetades en català?

Per facilitar aquesta empresa, a vegades titànica, el Consorci per a la Normalització Lingüística ha engegat la segona edició de la campanya   I tu, jugues en català? per donar a conèixer les joguines i jocs en català perquè els petits puguin jugar, aprendre i divertir-se amb la seva llengua.

Podeu consultar el catàleg de jocs, saber quins establiments s’han adherit a la campanya, cercar joguines segons l’edat i la tipologia del joc (multimèdia, jocs de taula, ordinadors, joguines, llibres, puzles i encaixos)

Tenim 1.300 joguines en català! Potser sí que la carta als Reis Mags serà llarga…

Image

Els traductors automàtics fan mal

Quan no coneixem una paraula l’anem a buscar al diccionari però què passa quan no coneixem la llengua? Hauríem de recórrer a traductors però clar, vivim al món de la immediatesa i això d’esperar-se uns dies per tenir a les mans la traducció d’un text no hi estem acostumats. Llavors, anem al mestre Google i busquem traductors a la xarxa, si són gratuïts molt millor. Pagar per una feina? On s’és vist!

Suposo que la consellera d’Educació del govern balear, Joana Maria Camps, va pensar el mateix, però ai las, els traductors no hi entenen d’informes i què han de saber ells sobre el Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants (més conegut com a PISA). Ells fan la feina que els encarreguen, traduir del castellà al català, i prou. Així doncs, quan veuen la paraula PISA la substitueixen per TREPITJA, ben eficients.
I la senyora consellera, defensora del trilingüisme, a la seu del Parlament balear explica, bé, més aviat llegeix, els resultats educatius de l’informe TREPITJA.

De què us sorpreneu? Pisar no és trepitjar en català? Doncs això, que amb aquesta colla de polítics l’educació està ben trepitjada.

Ja ho diuen: “traduttore traditore”